‘Tadeo Jones i el llum meravellós’ arriba als cines de més de 40 països amb una aventura «distinta, però a més, millor que les anteriors»
Font/entrevista: www.audiovisual451.com
Dimecres que ve, 26 d’agost, arribarà als cines la quarta entrega de la saga espanyola d’animació més reeixida de la història, amb el títol de ‘Tadeo Jones i el llum meravellós’. Dirigida de nou per Enrique Gato, també repeteixen al guió Manuel Burque i Josep Gatell, igual que Zacaries M. de la Riva com a compositor de la banda sonora.
Com les seves predecessores, aquesta pel·lícula és una producció de Telecinc Cinema, Lightbox Animation Studios, Ikiru Films, Anangu Grup i Tadeo Films AIE, amb la participació de Mediaset Espanya, Movistar Plus i Mediterrani Mediaset España Group, amb el finançament de l’ICAA, el suport d’ICEC i la distribució a Espanya de Paramount Pictures Spain.
Amb un pressupost oficial declarat de 12,7 milions d’euros, ‘Tadeo Jones i el llum meravellós’, que porta de tornada a la gran pantalla el famós arqueòleg quan es compleixen quatre anys de la seva última aparició cinematogràfica, i 14 anys de la primera, va rebre 1,4 milions d’euros en el segon procediment de les ajudes generals de l’ICA2.
La quarta entrega arriba precedida de l?èxit de les tres anteriors, que acumulen més de vuit milions d?espectadors i 47 milions d?euros de recaptació a Espanya. A més, van viatjar per més de 40 països d’Europa, Àsia, Àfrica i Oceania de la mà de Paramount Pictures International, superant els 120 milions de dòlars a la taquilla mundial.
Sinoposis:
Tadeu i Sara són ara pares d’Olímpia (Oli), una adorable i intrèpida nena de dos anys. I Mòmia no porta res de bé haver deixat de ser el centre d’atenció. Mentre estan de vacances a Londres, Sara segueix la pista cap a un objecte únic: el llum meravellós de ‘Les mil i una nits’. I Mòmia, presa de la gelosia, demana un desig: viatjar en el temps fins al moment en què era jove i tothom l’estimaven. Tadeo i Sara han d’unir forces per evitar que Mòmia canviï el curs de la història i portar el grup de tornada a casa, a la seva època. Aquesta nova aventura els portarà a creuar l’Oceà Atlàntic des del Perú fins a Grècia, i d’allà al més profund de l’Orient Mitjà, fins a la cova d’Ali Babà i els quaranta lladres.
‘Tadeo Jones’ torna amb ambició als cines.
A pocs dies del seu debut simultani a les sales de més de 40 països, Audiovisual451 ha repassat les novetats i detalls de ‘Tadeo Jones i el llum meravellós’ juntament amb el trio de productors habituals de la saga: Álvaro Augustín, director general de Telecinco Cinema; Nico Matji (Lightbox Animation Studios) i Edmon Roch (Ikiru Films).
Audiovisual451: L’esquema d’aquesta nova aventura de Tadeo Jones és similar al de les pel·lícules anteriors: mateix equip, mateixos socis a la producció, i fins i tot teniu previst estrenar en les mateixes dates…
Nico Matji: «Si està demostrat que funciona, per què canviar-ho? Per a nosaltres, en el cas de Tadeo, és molt important mantenir el mateix equip tècnic pel·lícula rere pel·lícula, perquè aquest aprenentatge, aquest coneixement i aquest saber fer és el que ens permet ser àgils i aconseguir resultats de més qualitat en menys temps. En el procés de producció de cada llargmetratge de Tadeo Jones, i ja en van quatre amb aquest, hem invertit moltíssims diners en desenvolupaments informàtics, i gràcies a això, a Lightbox Animation Studios hem aconseguit engranar tota una estructura que funciona com la seda.»
Álvaro Augustín: «Després d’estrenar tres pel·lícules de Tadeo Jones a finals del mes d’agost, crec que hem sabut establir una cita amb la nostra audiència. Avui dia, cada vegada és més difícil atraure l’espectador als cinemes, però en aquestes dues darreres setmanes de l’estiu, aprofitant que ja ha passat l’allau de pel·lícules taquilleres procedents dels Estats Units i que encara queda un cert marge perquè els nens comencin les classes al setembre, sorgeix una oportunitat. És un període molt concret en què, segons hem comprovat, les famílies amb nens solen acostar-se més a les sales.»
Edmon Roch: «Fer realitat ‘Tadeo Jones i el llum meravellós’ ha estat possible gràcies al suport de Paramount i de Mediaset Espanya, que han reafirmat la seva aposta per nosaltres una vegada i una altra, per la qual cosa intentem que cada pel·lícula sigui millor que l’anterior per no decebre’ls, i creiem que ho hem aconseguit. Quan vam acabar la primera part, l’única data disponible per estrenar era la darrera setmana d’agost, que aleshores crèiem que era una mala data, perquè s’acabava l’estiu, les grans estrenes ja havien tingut lloc i els nens estaven a punt de tornar a escola. Però el que va passar és que es va obrir una finestra que, des d’aquell moment, el cine espanyol ha sabut aprofitar per arribar a un públic familiar que ja ha vist les grans pel·lícules de l’estiu i torna a casa, després de les vacances. Ha quedat demostrat que la gent, abans de tornar a la rutina, vol passar-ho bé al cinema, així que, quina millor companyia que la de Tadeo?»
A451: Fa quatre anys, el tercer lliurament de la saga va arribar als cinemes en un context postpandèmia molt diferent de l’actual, creieu que el públic tradicional de Tadeu respondrà igual de bé aquesta vegada?
Augustín: «Les dues primeres van fer una taquilla increïble, de gairebé 20 milions d’euros, i per això els 11 milions que va recaptar la tercera part ens van saber a poc, més encara si tenim en compte que és la més rodona de les tres. Quan vam estrenar Tadeo Jones i la taula maragda, el públic encara no havia tornat del tot a les sales, però ara les circumstàncies són altres. Vivim un bon moment, els cines s’han anat recuperant i aquest darrer semestre ha funcionat bé, així que si es manté la tendència, crec que estem en condicions de fer unes xifres similars a les de la tercera.»
Matji: «Com que anem al ritme que anem i entre una pel·lícula de Tadeo i la següent solen passar cinc anys, sempre es produeix un relleu generacional. Amb la primera, vam donar amb la tecla; amb la segona també, perquè aconseguim més espectadors a Espanya; els resultats de la tercera també van ser bons; i tenint en compte com ens ha quedat la quarta, jo crec que hauríem de, si més no, igualar els números de la tercera, i fins i tot millorar-los. Del que estic convençut és que, a nivell internacional, funcionarà millor que les anteriors, per això l’entusiasme de Paramount, i veient la taquilla que han recollit darrerament a Espanya pel·lícules com ‘Toy Story 5’ o ‘Minions & Monsters’, les perspectives no pinten malament. Si quan acabi l’any ‘Tadeo Jones i el llum meravellós’ se situa entre les cinc pel·lícules més taquilleres d’Espanya, amb dos o tres milions d’espectadors, significarà que hem fet bé la nostra feina.»
Roch: «De vegades, no tot depèn de la pel·lícula i hi ha altres factors que entren en joc, però sí que estem notant aquestes ganes de tornar a veure Tadeo als cinemes, i això és precisament el que converteix cada estrena de la saga en un esdeveniment. Pensem que la passió pel personatge es manté intacta, com s’ha demostrat recentment en el cas d’altres franquícies com Toy Story o Els minions; encara que els espectadors creixin, continuen acompanyant els més petits a les sales, d’això es tracta l’entreteniment familiar que proposem. El feedback que estem rebent és molt positiu i l’aposta de Paramount no pot ser més forta, amb un llançament mundial als cinemes de 34 països al mateix temps que a Espanya, cosa que és tota una fita. Això ens dóna moltes esperances, perquè aquest Tadeu pot arribar més lluny que mai.»
Roch: «Quan vam acabar la primera part, l?única data disponible per estrenar era l?última setmana d?agost, que aleshores crèiem que era una mala data, perquè s?acabava l?estiu, les grans estrenes ja havien tingut lloc i els nens estaven a punt de tornar a l?escola. Però el que va passar és que es va obrir una finestra que, des d’aquell moment, el cine espanyol ha sabut aprofitar per arribar a un públic familiar que ja ha vist les grans pel·lícules de l’estiu i torna a casa, després de les vacances.»
A451: Cada nova pel·lícula de Tadeo Jones comporta sempre una pressió afegida, com ho esteu gestionant?
Augustín: «La pressió sempre hi és, encara que Tadeo també té un avantatge: en tractar-se d’una IP consolidada, partim que hi ha gent disposada a comprar el nostre producte. Però, com sempre dic, si no tenim una bona pel·lícula, no hi ha res a fer. Per molt que intentis vendre, per molt de màrqueting que facis i per molt de llançament que preparis, si al final no hi ha una proposta forta al darrere, la gent no va al cinema. En aquest cas, crec que partim d’una base molt bona.»
Matji: «Quan vam fer la primera de Tadeu, Enrique Gato, el director, i jo, ens vam bolcar i vam donar tot el que érem capaços de donar de nosaltres per fer una pel·lícula honesta i alhora ambiciosa, perquè aquesta era l’única manera d’aguantar tots els envits que comporta treballar en això, i al final, el resultat va ser superior. A la segona, amb l’objectiu de millorar la història i fer-la més atractiva, vam optar per jugar el partit a casa i portar Tadeo fins a Granada; a la tercera, ens vam ficar en un terreny més pantanós, ja que vam decidir jugar amb el conflicte entre les dues mòmies; i en aquesta última, la veritat és que la història al voltant del llum meravellosa ha estat un regal, perquè és un pou sense fons.»
Roch: «Al final, cada pel·lícula és única i suposa un repte diferent. Les anteriors hi són per obligar-nos a ser millors, és clar, perquè partim d’una cosa molt consolidada i, de cara a la següent, sempre tenim el deure d’anar més enllà. La clau és oferir alguna cosa nova, fascinant i entretinguda a l’espectador, i crec que en aquesta nova aventura de Tadeo ho hem aconseguit.»
A451: Quin diries que és el tret distintiu d’aquesta quarta entrega?
Augustín: «Aquesta quarta part té l?encant de les primeres, però a més, té una mica més d?emoció. En una pel·lícula d’animació, un final com el de Tadeo Jones i el llum meravellós, sense fer spoilers, és d’agrair. Quan vas amb els teus fills al cinema, el millor que pot passar és que vegis una pel·lícula que, més enllà de la diversió, planteja una història. Aquesta ho fa, i per això funciona tan bé; no para, té aventura, acció i entreteniment, però busca anar un punt més enllà.»
Matji: «Efectivament, la càrrega emocional d’aquesta pel·lícula és molt més gran que la de les anteriors i l’arc de cada personatge té més pes. Mentre que les tres primeres anaven sobre el que li passava a Tadeo, aquesta és una pel·lícula sobre el que passa als cinc personatges que componen el grup, i aquesta és una diferència important. Els americans sempre faran pel·lícules amb més pressupost i escenes més espectaculars, així que la carta que podem jugar nosaltres és la de l’humor, l’empatia i l’emoció, que només es poden donar a través d’uns personatges ben construïts que toquen el cor.»
Roch: «Tota aquesta part emocional suposa anar un pas més enllà respecte a les tres primeres, i crec que dóna a la pel·lícula una maduresa molt sòlida, sense renunciar a la diversió, l’aventura i les sorpreses que sempre han caracteritzat les històries de Tadeo. Tots aquests ingredients tornen a ser-hi presents, però d’una manera exponencial, gràcies a aquesta possibilitat de viatjar en el temps, que al final és el somni de tot arqueòleg. Un viatge al passat que, a més, enllaça amb la història d?Espanya.»
Augustín: «Els 11 milions que va recaptar la tercera part ens van saber poc, més encara si tenim en compte que és la més rodona de les tres. Quan vam estrenar Tadeo Jones i la taula maragda, el públic encara no havia tornat del tot a les sales, però ara les circumstàncies són altres […] Si es manté la tendència, crec que estem en condicions de fer unes xifres similars a les de la tercera.»
A451: Si a la tercera ja era notable el salt quant a animació, aquesta seqüela puja una mica més l’aposta…
Matji: «Aquesta pel·lícula supera clarament totes les anteriors, gràcies a l’aprenentatge que tot l’equip ha anat acumulant durant aquests anys, tant a nivell tècnic com a nivell narratiu. El salt és visible pel que fa a l’animació, és clar, però també ho és en tot allò que té a veure amb el guió, la història i el desenvolupament dels personatges.»
Roch: «Les millores tècniques són pràcticament un imperatiu que ve donat pel temps i els avenços que s’han anat produint, però construir una bona història, amb humor, sentiment i aventura, com la de Tadeo Jones i el llum meravellós, no és tan fàcil, així que això ens fa estar especialment orgullosos. El públic es retrobarà amb uns personatges que commouen, diverteixen i entretenen, però que, a més, els portaran un punt més enllà.»
Augustín: «De la primera a la segona i de la segona a la tercera, es van introduir millores a nivell d’imatge i de producció, però el salt qualitatiu es va fer entre la segona i la tercera, pel que fa a l’animació i també al guió. Sincerament, crec que aquesta última és la més ‘pel·lícula’ de les quatre, i he de dir que estem molt orgullosos dels nostres socis coproductors, Edmon Roch, d’Ikiru Films, i Nico Matji, de Lightbox, perquè hem aconseguit fer una producció força digna amb una cinquena part del pressupost d’una pel·lícula d’animació nord-americana.»
A451: La successió trepidant de viatges en el temps dóna molt de joc a nivell d’art i d’escenaris, però també pel que fa a la profunditat de la història i el desenvolupament dels personatges, com es va gestar?
Augustín: «La proposta va partir de Manuel Burque i Josep Gatell, que també van signar el guió de la tercera. De cara a aquesta quarta entrega, els vam dir que necessitàvem alguna cosa més perquè no volíem caure en la temptació de repetir els esquemes que havíem fet servir en les tres primeres. I si la tercera parlava del grup, l’amistat i que la unió fa la força, aquí fem un pas més: Tadeu i Sara ara són pares, cosa que plantejarà segur nous conflictes a la família.»
Matji: «Jo sóc dels que pensa que totes les bones idees provenen del que veiem i vivim a la nostra infància, de manera que no hi ha un sol guionista a qui no el fascini ‘Retorno al futuro’. Volíem fer un nou Tadeu que fos diferent, i vam arribar a la conclusió que la millor manera de portar de tornada el personatge era que tornés, però al passat, ja que no hi ha un conflicte més gran que aquest. Aquesta vegada, Tadeo parteix a la recerca del llum meravellós, cosa que el porta al Perú del segle XVI, que és una cosa que no s’ha vist en cap pel·lícula de Tadeo i que ens ha permès renovar escenaris, decorats i personatges. Això és una cosa que dóna molt de joc i que contribueix a fer que l’espectador s’emocioni, i molt.»
Roch: «Al llarg del procés creatiu encapçalat per Burque i Gatell, descartem moltíssimes idees fins arribar a aquesta recerca del llum meravellós a través del temps i l’espai, que ens sembla que compleix aquesta màxima que sempre defensa Enrique Gato: cada nou Tadeo ha de proposar una aventura diferent, però a més, millor que les anteriors. Quan vam donar amb aquesta tecla, vam saber que teníem una cosa meravellosa entre mans que ens portaria molt lluny.»
Matji: «Totes les pel·lícules de Tadeo han estat obres molt col·laboratives, gràcies en part que comptem amb un director que, a més de tenir moltes i molt bones idees, també sap abraçar les bones idees dels altres. Si alguna cosa no ens emociona a tots els que estem asseguts a taula, ho rebutgem, però si en canvi, els sis o set que som allà donem el vistiplau, doncs es queda a la pel·lícula. Una sola persona es pot equivocar, però quan ja en són diverses, i de diferents rangs d’edat, les que aposten per alguna cosa, no poden estar equivocats. El que ens agrada a tothom també agrada al públic.»
Roch: «Al final, cada pel·lícula és única i suposa un repte diferent. Les anteriors hi són per obligar-nos a ser millors, és clar, perquè partim d’una cosa molt consolidada i, de cara a la següent, sempre tenim el deure d’anar més enllà. La clau és oferir alguna cosa nova, fascinant i entretinguda a l’espectador, i crec que en aquesta nova aventura de Tadeo ho hem aconseguit.»
A451: L’ambició que demostra ‘Tadeo Jones 4’ també ha engreixat el pressupost respecte a l’entrega anterior, com s’esperava. Des del punt de vista de la producció, què ha estat el més complicat?
Augustín: «Quan es tracta de pressupostos, des de Telecinco Cinema no solem aprofundir gaire en detalls, però he de reconèixer que aquesta vegada ho hem passat especialment malament perquè tot costa un 30 o un 40 per cent més que fa quatre anys, mentre que les xifres de taquilla estan un 30 o un 40 per cent per sota. Doncs bé, al final, tampoc és que la pel·lícula hagi costat un 40% més, i això és gràcies, en part, al treball excepcional d’Enrique Gato, que no és només un director, és gairebé un altre productor més, perquè està sempre al nostre costat per intentar contenir aquest pressupost i que les coses no se’n vagin de les mans. L’altra pota fonamental és Paramount Espanya, sobretot, però també Paramount Internacional, que ja van fer un intent d’estrenar internacionalment Tadeo Jones 3 i va anar molt bé. Aquesta vegada, estrenaran la pel·lícula a gairebé 40 països, pràcticament alhora, i tenen moltes esperances. Sempre han apostat per nosaltres, així que m’alegra comptar amb ells una vegada més i poder estrenar a molts territoris. Tant de bo funcioni.»
Matji: «El més complicat sempre és el mateix: encaixar la història al metratge de què disposem. És cert que cada cop comptem amb més recursos, i només cal comparar els carrers buits de la primera pel·lícula amb els d’aquesta última, que estan plens de vida, per adonar-se’n, però en animació, encara que creguis que tot és possible, no és veritat. El pressupost dóna per a un nombre de minuts amb uns determinats personatges a cada pla, i com que aquesta pel·lícula és tan desbordant i són tantes les coses que passen, el principal repte ha estat ajustar-nos-hi. Sempre ens falten uns 10 minuts de metratge per acabar d’explicar la nostra història, i aquí és on entra en joc Enric, el director, que és qui ha de decidir el que es queda, i en quin ordre, i el que cal suprimir. Els diners que tenim donen per a una pel·lícula de 85 minuts, i no de 86. És així.»
Roch: «En una pel·lícula d?acció real, pots allargar una escena i no costa absolutament res, però en una pel·lícula d?animació, tot suposa un cost: des d?augmentar els extres d?una seqüència fins que els cabells es vegin d?una determinada forma, passant pel moviment de l?aigua, per exemple. Això multiplica les dificultats a l’hora de perseguir l’excel·lència que tots volem assolir quan expliquem una història, però cal ser conscients que no tot és possible. Sempre cal renunciar a algunes coses que potser queden per a la següent pel·lícula. Això és, per mi, el més complicat.»
A451: Quantes persones han treballat a la pel·lícula al llarg de tot el procés?
Augustín: «En aquesta producció han treballat un total de 182 persones, amb una paritat gairebé plena pel que fa a gèneres. Hem comptat amb professionals distribuïts per tot Espanya i diferents llocs del món, i la veritat és que a tots els que formem part d’aquest equip ens enorgulleix moltíssim fer una pel·lícula d’aquestes dimensions, i sobretot d’aquesta qualitat, amb el pressupost que fem servir. Certament, estem en condicions de tractar de tu a tu amb pel·lícules quatre, cinc o sis vegades més grans que la nostra, com és el cas de ‘Minions & Monsters’, per posar un exemple recent.»
Matji: «La càrrega emocional d’aquesta pel·lícula és molt més gran que la de les anteriors i l’arc de cada personatge té més pes […] Els americans sempre faran pel·lícules amb més pressupost i escenes més espectaculars, així que la carta que podem jugar nosaltres és la de l’humor, l’empatia i l’emoció, que només es poden donar a través d’uns personatges ben construïts».
A451: Des de la seva primera aparició als cinemes, fa 14 anys, Tadeo ha anat evolucionant alhora que ho ha fet la indústria de l’animació espanyola. Poc o res té a veure el panorama del 2012 amb l’actual…
Matji: «Des que vam estrenar el primer curtmetratge de Tadeo Jones, cap al 2004, i després ja des del 2008 quan vam començar a treballar en el primer llargmetratge que vam estrenar quatre anys després, ho hem vist tot. Els perfils professionals s’han especialitzat molt, tant que cada pel·lícula de Tadeo travessa 18 estats diferents des de la pàgina en blanc fins al fotograma final, i en aquesta cadena de muntatge cada persona s’encarrega d’una tasca diferent. Abans, a Espanya era molt difícil trobar determinats perfils molt concrets, però això ja no és així, de manera que quan la pandèmia va portar l’auge del teletreball, ja no només havíem de competir amb altres pel·lícules espanyoles per captar aquests professionals, sinó que de sobte calia lluitar amb grans companyies internacionals com Illumination, cosa que ha produït un important al. El teletreball ha estat una benedicció per a nosaltres, perquè ens ha donat més immediatesa i ens ha permès treballar amb persones de tot el món, i un altre canvi substancial ha estat la incorporació de cada vegada més dones al sector. Hem passat de comptar amb set o vuit dones a l’equip del primer Tadeo, a situar-nos en aquesta última en un 49,5 per cent de dones davant d’un 50,5 per cent d’homes, cosa que ens enorgulleix especialment.»
Roch: «Sens dubte, un dels grans salts s’ha fet en el terreny de la formació i la qualificació tècnica. Al principi, tots els que treballem a la primera pel·lícula de Tadeo estàvem assajant i intentant créixer, però molts ara són grans professionals que els estudis nord-americans volen fitxar per incorporar-los a projectes que multipliquen per deu els nostres pressupostos. En aquest sentit, cal destacar la importància d’escoles com Lightbox Academy, que són les que engrandeixen l’art i el talent que hi ha al darrere, no només de Tadeo, sinó d’aquest nivell tan sòlid de què gaudeix l’animació espanyola ara mateix. Abans tot era molt més artesanal, però ara comptem amb altres eines i, sobretot, molts més coneixements dels diferents processos, per la qual cosa no hem deixat d’avançar i esperem continuar fent-ho.»
A451: Amb quin nombre de còpies teniu previst sortir als cinemes espanyols?
Augustín: «Paramount no ens ha traslladat encara la xifra concreta, però en seran moltes, diria que entre 400 i 500, aproximadament. En resum, allò que s’esperaria d’un gran llançament de cinema espanyol com aquest.»
Augustín: «De la primera a la segona i de la segona a la tercera, es van introduir millores a nivell d’imatge i de producció, però el salt qualitatiu es va fer entre la segona i la tercera, pel que fa a l’animació i també al guió. Sincerament, crec que aquesta última és la més ‘pel·lícula’ de les quatre […] Hem aconseguit fer una producció força digna amb una cinquena part del pressupost d’una pel·lícula d’animació nord-americana.»
A451: Hi ha idees per a ‘Tadeo Jones 5’?
Augustín: «En el cas de Tadeo, solem trigar uns quatre anys i mig a tenir llesta una pel·lícula, des que arrenquem fins que anem als cines. Aleshores, si a l’octubre o novembre veiem que aquesta quarta part ha funcionat bé, doncs hi pensarem. Hi ha dues maneres de fer-ho, amb molts diners o amb pocs diners i molt de temps, i nosaltres estem a la segona opció, així que ja es veurà. Hem començat a valorar per on podrien anar els trets, però ara estem bolcats en la campanya de Tadeo Jones i el llum meravellós, que és el més gran que hem plantejat fins ara.»
Roch: «Encara no tenim tancada del tot la idea perquè, com deia Nico, necessitem trobar una tecla que convenci tots els implicats que cal remar en aquesta direcció i no en una altra. Ja hi ha sobre la taula propostes molt interessants que podrien convertir-se en una grandíssima Tadeo 5, però ara toca centrar-se a fer créixer Tadeo Jones i el llum meravellós tant dins com fora d’Espanya. L’única exigència continuarà sent fer alguna cosa millor que tot això.»
A451: Álvaro, què ens pots explicar de les properes estrenes, rodatges i desenvolupaments de Telecinco Cinema?
Augustín «A l’octubre, estrenarem ‘La maleta’, una comèdia romàntica dirigida per Carlos Therón, i el gener del 2027, ‘Perfectos conocidos’, que compta amb Javier Fesser com a director. Hem rodat més pel·lícules, però encara no tenim confirmades les dates. Nosaltres vam estrenar 4 o 5 pel·lícules a l’any, no més, perquè, com m’agrada dir, abans el més difícil a l’ecosistema del cinema espanyol era finançar una pel·lícula, mentre que ara ho és trobar una bona data per estrenar-la. Al final, si produeixes 10 o 15 pel·lícules, trobar un lloc per estrenar-les totes suposa un problema, així que nosaltres preferim produir poques pel·lícules i dedicar tots els nostres esforços a convertir cadascuna d’elles en un esdeveniment.»
Álvaro Augustín: «Aquesta vegada ho hem passat especialment malament perquè tot costa un 30 o un 40 per cent més que fa quatre anys, mentre que les xifres de taquilla estan un 30 o un 40 per cent per sota.»
A451: I Nico, què hi ha de Lightbox Animation Studio?
Matji: «A més d’haver acabat ‘Tadeo 4’ i estar desenvolupant aquesta potencial ‘Tadeo 5’, Lightbox ha produït aquest any dues pel·lícules més, ‘Monstruosa Mia’ i ‘La pirata Mo i el robí perdut’, a través d’Arxlight Pictures, una empresa subsidiària amb què fem coproduccions amb Europa. En paral·lel, amb La Fiesta PC, que és la productora original dels primers curts de Tadeo Jones, també estic produint ‘Un mundo propio’, pel·lícula d’animació 2D que dirigeix Carmen Córdoba.»
A451: Ja finalment, Edmon, què teniu al davant a Ikiru Films?
Roch: «Nosaltres també acompanyem Nico en la producció de ‘Monstruosa Mia’, que arribarà als cines a l’octubre, i ‘La pirata Mo i el robí perdut’, l’estrena de la qual està prevista per al proper any. Pel que fa a l’acció real, recentment hem produït ‘Cinc minuts més’, pel·lícula dirigida per Javier Ruiz Caldera i escrita per Berto Romero que competirà a la propera edició del Festival de Sant Sebastià, així com ‘Viva’, debut a la direcció d’Aina Clotet que va resultar premiat la passada Setmana de la Crítica de Cannes. Ara mateix, a Ikiru Films, estem treballant en el proper projecte de Daniel Monzón, 250 metres, que es rodarà l’any que ve, i estem a prop de tancar una sèrie que hem fet per Movistar, Veredicte, que és una idea original de Carles Porta, escrita per Eduard Sola i dirigida per Carlos Marqués-Marcet. Acabem el rodatge fa tot just uns dies i ja entrarem en fase de muntatge per poder tenir llest el projecte de cara al 2027.»
Matji: «Abans, a Espanya era molt difícil trobar determinats perfils molt concrets, però això ja no és així, de manera que quan la pandèmia va portar l’auge del teletreball, ja no només havíem de competir amb altres pel·lícules espanyoles per captar aquests professionals, sinó que de sobte s’havia de lluitar amb grans companyies internacionals com Illumination, cosa que ha produït en els salaris.